1.
replicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contestar respostejaro tornar respostes rebotegar rondinar contradir protestar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
contestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 respondre. 2 replicar, protestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
replicador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contestador(Alc.) respostejador replicaire, que té el vici de replicar. contradictor rondinaire Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
|
5.
contradir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentiro fer mentider(algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 [...]
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 (contradir-se pron.) estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.) pugnar, íd. estar en contradicció (dues coses) caure en contradicció (una persona) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |